MARTÍ I . L'humà

Martí I l'Humà, dit també l'Eclesiàstic (Girona 1356 - Barcelona 1410),

Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya (1396-1410), i de Sicília (1409-1410);
Duc de Montblanc (1387-1396);
Comte de Barcelona i d'Empúries (1402) i (1407-1410).
Segon fill de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília.
Fou successor al tron de la Corona d'Aragó després de la mort del seu germà Joan el Caçador el 1396, el qual no havia tingut cap fill mascle supervivent. Martí l'Humà refusà la invasió de les tropes del comte Mateu I de Foix, casat amb Joana d'Aragó, filla de Joan el Caçador, que pretenia de succeir-lo. Les tropes del comtat de Foix entraren per la vall de la Noguera Pallaresa l'octubre de 1396. L'altra filla supervivent de Joan I, Violant d'Aragó també pretenia succeir-lo gràcies a l'ajuda del seu marit Lluís II de Nàpols.
En el Cisma d'Occident fou el partidari més ferm del Papa Benet XIII, parent de la seva esposa Maria de Luna, i l'acollí al seu regne quan França li retirà el suport.
El 13 de juny de 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna, filla i hereva del Comte de Luna. D'aquest matrimoni tingueren:
Martí el Jove (1376-1409), rei de Sicília, casat el 1392 amb Maria de Sicília i el 1402 amb Blanca I de Navarra.
Jaume d'Aragó (1378-?), mort jove, Joan d'Aragó (1380-?), mort jove, Margarida d'Aragó (1385-?), morta jove
Davant la mort del seu únic fill viu i hereu, el 1409 es casà a Bellesguard amb Margarida de Prades, filla de Pere de Prades i descendent directe de Jaume el Just. Amb aquest matrimoni el rei intentà tenir un descendent i hereu però no ho aconseguí.
En morir al monestir de Santa Maria de Valldonzella (Barcelona) el 31 de maig de 1410 començà l'interregne que es tancaria amb el Compromís de Casp de 1412, en el qual es trià per succeir-lo a Ferran I, anomenat el d'Antequera.
És el darrer rei, per línia directa, del casal de Barcelona. Fou enterrat al Monestir de Poblet.