GENERAL PRIM

Joan Prim i Prats, Reus, Baix Camp 1814 - Madrid 1870
Joan Prim era fill de Pau Prim, notari i militar, i de Teresa Prats. Amb vint anys va tenir el seu bateig de foc durant la primera guerra carlista, durant la qual va assolir el grau de coronel a més a més de rebre diverses condecoracions.
Liberal convençut, acabada la guerra va entrar en política i fou elegit diputat a corts per Tarragona. El dia 30 de maig de 1843 es va pronunciar a Reus per la majoria d’edat d’Isabel II, fet que va provocar el bombardeig de la seva ciutat natal per part de les tropes governamentals dirigides pel general Zurbano.
El 1843 fou nomenat governador militar de Barcelona per combatre la Junta que dominava la ciutat. El 1847 fou nomenat capità general de Puerto Rico, on reprimí els aixecaments d’esclaus i el bandolerisme. El 1851 i el 1853 fou diputat per Vic i Barcelona, període durant el qual féu costat als interessos dels fabricants catalans i denuncià les arbitrarietats del govern central al Principat.
Com a tinent general va participar a la campanya del Marroc (1859—1860), en la qual fou el general més distingit tot i que manava la divisió de reserva. Va dirigir l’expedició espanyola que lluità a la guerra de Mèxic. El 1862 s’incorporà al partit progressita i inicià un període de conspiracions que culminaren en la Revolució de Setembre (1968) de la qual en fou l’ànima.
El 1869 , promulgada la nova constitució, Prim fou nomenat cap del govern, des d’on va defensar una monarquia constitucional. Prim es va decantar per Amadeu de Savoia, la candidatura del qual va ser aprovada per les corts el 16 de novembre de 1870. El 27 de desembre, quan el nou rei ja viatjava cap a Madrid, Prim va patir un atemptat. Al carrer del Turco de la capital, homes armats amb trabucs van disparar-li a boca de canó provocant-li diverses ferides que li causarien la mort tres dies després. La causa instruïda del cas no va arribar a aclarir qui havia estat l’instigador del seu assassinat.